Etiquetatge de productes perillosos i transport: normativa i requisits

L’etiquetatge de productes perillosos no és un únic sistema. Una substància o una mescla química pot estar sotmesa a les regles de comercialització i ús —principalment el Reglament CLP a la Unió Europea— i, quan s’expedeix, a una normativa de transport de mercaderies perilloses diferent segons el mode: ADR per carretera, RID per ferrocarril, ADN per vies navegables interiors, Codi IMDG per mar i instruccions ICAO/IATA per aire.

Confondre aquests marcs és un risc habitual. Els pictogrames CLP informen l’usuari dels perills del producte al llarg de la cadena de subministrament. Les etiquetes i marques de transport comuniquen a transportistes, operadors i serveis d’emergència els riscos de l’expedició. Poden aparèixer juntes, però no són intercanviables.

Aquesta guia, actualitzada el setembre de 2026, està orientada a fabricants, importadors, distribuïdors, expedidors, empreses logístiques, responsables de qualitat i HSE, magatzems i organitzacions que gestionen productes químics. No substitueix l’avaluació del producte, la fitxa de dades de seguretat, l’assessorament del conseller de seguretat ni el text legal aplicable a cada expedició.

Dos sistemes que cal coordinar: CLP i transport

El Reglament (CE) 1272/2008, CLP, aplica a la classificació, l’etiquetatge i l’envasament de substàncies i mescles comercialitzades a la Unió Europea. Adapta a la legislació europea els criteris del Sistema Globalment Harmonitzat de les Nacions Unides, el GHS. El GHS és un marc internacional; no és, per si mateix, una llei directament exigible a tots els països. Cada jurisdicció l’incorpora amb versions, terminis i particularitats pròpies.

La normativa de transport parteix de les Recomanacions de l’ONU relatives al transport de mercaderies perilloses i es concreta en cada modalitat. El fet que un producte estigui classificat com a perillós segons CLP no significa automàticament que sigui mercaderia perillosa per al transport, i també pot passar que una matèria tingui requisits de transport específics que no es dedueixen simplement de l’etiqueta comercial.

Abans d’imprimir cap etiqueta, l’empresa ha de resoldre dues preguntes separades:

1. Quina classificació i quina etiqueta necessita el producte per ser subministrat al mercat de destinació?
2. Quina designació, embalatge, marca, etiqueta, documentació i condicions necessita l’expedició per a cada mode de transport?

Què ha de contenir una etiqueta CLP?

Quan una substància o mescla es classifica com a perillosa i s’envasa, l’article 17 del CLP estableix els elements bàsics de l’etiqueta. La composició exacta depèn de la classificació, de les regles de precedència i de les disposicions especials aplicables.

Identificació del proveïdor i del producte

L’etiqueta ha d’identificar el proveïdor mitjançant nom, adreça i telèfon. També ha d’incloure l’identificador del producte: la denominació de la substància o la identificació adequada de la mescla, coherent amb la fitxa de dades de seguretat.

En envasos destinats al públic general s’hi indica, quan correspon, la quantitat nominal, llevat que aquesta informació ja figuri en una altra part de l’envàs.

Pictogrames, paraula d’advertència i indicacions de perill

Els pictogrames CLP tenen forma de rombe, vora vermella, fons blanc i símbol negre. No s’han de redibuixar, deformar ni substituir per icones aproximades. La classificació determina:

• els pictogrames aplicables;
• la paraula d’advertència, «Perill» o «Atenció»;
• les indicacions de perill, codis H i text complet;
• els consells de prudència, codis P i text seleccionat;
• la informació suplementària, inclosos determinats enunciats EUH.

Els codis H, P o EUH no substitueixen el text reglamentari. Les traduccions han de correspondre a les versions oficials i no a traduccions lliures.

Idioma, llegibilitat i disposició

La informació s’ha de presentar en la llengua o llengües oficials exigides per l’Estat membre on es comercialitza el producte. Es poden afegir altres idiomes sempre que es mantingui la mateixa informació en tots i que el conjunt continuï sent llegible.

L’etiqueta ha d’estar fixada fermament a una o més superfícies de l’envàs, llegir-se horitzontalment quan l’envàs es troba en la seva posició normal i mantenir una presentació clara. La mida de l’etiqueta i dels pictogrames depèn de la capacitat de l’envàs i de l’annex I del CLP. Les solucions desplegables o alternatives per a envasos petits només es poden utilitzar quan compleixen les condicions reglamentàries.

Una impressió aparentment correcta pot deixar de ser conforme si el text és massa petit, hi ha poc contrast, el pictograma queda tallat, l’adhesiu es desenganxa o la tinta desapareix per contacte amb el producte.

UFI, notificació PCN i fitxa de dades de seguretat

L’identificador únic de fórmula (UFI) vincula inequívocament una mescla amb la informació presentada als organismes designats i als centres antitòxics. Per a les mescles classificades per perills físics o per a la salut incloses en l’annex VIII del CLP, l’importador o l’usuari intermedi responsable ha de presentar la notificació harmonitzada PCN abans de comercialitzar-les en els mercats corresponents.

El UFI acostuma a figurar a l’etiqueta precedit de «UFI:» i ha de ser clarament visible i llegible. Per a determinades mescles d’ús exclusivament industrial pot indicar-se a la secció 1.1 de la fitxa de dades de seguretat en lloc de l’etiqueta, sempre que es compleixin les condicions previstes. Canviar una composició per sobre dels llindars aplicables pot obligar a generar un UFI nou i actualitzar la notificació.

La fitxa de dades de seguretat (FDS), regulada per REACH i el Reglament (UE) 2020/878, és una font essencial per preparar l’etiqueta i el transport, però no és una garantia automàtica de conformitat. Cal verificar-ne la versió, la llengua, la data i la coherència entre les seccions 2, 3, 9, 10, 11, 12, 14 i 15. La secció 14 facilita informació de transport, però l’expedidor continua sent responsable de determinar que la classificació i les condicions d’expedició són correctes.

Canvis recents del Reglament CLP

El Reglament (UE) 2024/2865 va revisar el CLP per abordar, entre altres qüestions, la informació en vendes en línia i a distància, l’etiquetatge digital, les estacions de recàrrega, la presentació de les etiquetes i els terminis d’actualització.

Posteriorment, el Reglament (UE) 2025/2439 va ajornar fins a l’1 de gener de 2028 l’aplicació de determinades disposicions transitòries relacionades amb format i llegibilitat, reetiquetatge, publicitat, venda a distància i assortidors de combustible. Aquest ajornament no suspèn el CLP ni elimina les obligacions que ja eren aplicables. Les empreses han de separar:

• els requisits CLP consolidats que ja s’han de complir;
• les modificacions de 2024 que ja siguin aplicables;
• les disposicions ajornades fins al 2028;
• les possibles modificacions posteriors i les adaptacions al progrés tècnic.

Per això, un projecte d’etiquetatge iniciat el 2026 no s’ha de basar només en una plantilla antiga ni en la data original del Reglament 2024/2865. Cal controlar la versió consolidada, el calendari vigent i la classificació harmonitzada actualitzada.

Classificació de mercaderies perilloses per al transport

L’expedidor ha de determinar la classificació de transport abans de triar l’embalatge o generar l’etiqueta. La informació principal pot incloure:

• número ONU precedit de «UN»;
• designació oficial de transport;
• classe o divisió de perill principal;
• riscos subsidiaris;
• grup d’embalatge, quan existeixi;
• classificació ambiental o contaminant marí;
• codi de classificació i categoria de transport en ADR;
• disposicions especials;
• instrucció d’embalatge i condicions de cisterna;
• quantitats limitades o exceptuades;
• restriccions de túnels, segregació o estiba;
• limitacions específiques per a passatgers o aeronau de càrrega.

La classificació no s’ha d’inferir únicament del pictograma CLP. S’han de consultar l’entrada aplicable de la llista de mercaderies perilloses, els criteris de classificació, les disposicions especials i els resultats d’assaig que corresponguin. Això és especialment crític per a bateries de liti, aerosols, residus, substàncies autoreactives, peròxids orgànics, explosius, mostres, articles que contenen mercaderies perilloses i productes amb risc ambiental.

Marques i etiquetes dels embalums

En una expedició regulada, l’embalum pot necessitar diversos elements. No tots són «etiquetes de perill» en sentit estricte:

• marca del número ONU, amb el número assignat a la mercaderia;
• designació oficial, quan el mode o el tipus d’embalum l’exigeixi;
• etiquetes de classe i risc subsidiari, normalment en forma de rombe;
• fletxes d’orientació per a determinats envasos amb líquids;
• marca de matèria perillosa per al medi ambient o de contaminant marí;
• marques de quantitats limitades o exceptuades;
• marques específiques per a bateries de liti, temperatura elevada, fumigació, refrigerants o altres casos;
• marca de sobreembalatge i reproducció de les marques no visibles;
• codi d’homologació de l’embalatge ONU, quan calgui un embalatge de prestacions certificades.

El codi d’homologació ONU de l’embalatge acredita un tipus de construcció i nivell d’assaig; no substitueix el número ONU del contingut ni les etiquetes de risc. De la mateixa manera, una etiqueta GS1 o un codi de barres logístic pot millorar la traçabilitat, però mai substitueix una marca reglamentària.

Les etiquetes de transport dels embalums són habitualment rombes de 100 × 100 mm, amb excepcions i reduccions condicionades quan la mida de l’embalum ho exigeix. Les plaques-etiqueta de contenidors, cisternes i vehicles solen ser de 250 × 250 mm. La dimensió, la línia interior, els colors, el símbol i el número de classe s’han de reproduir d’acord amb el model oficial aplicable.

Quan han de conviure CLP i les etiquetes de transport?

L’article 33 del CLP coordina l’etiquetatge de subministrament amb les regles de transport.

En un embalatge combinat, l’envàs interior i, si escau, l’intermedi porten l’etiqueta CLP. L’embalatge exterior porta les marques i etiquetes exigides pel transport. L’exterior també es pot etiquetar segons CLP, però cal aplicar les regles per evitar informació duplicada o confusa.

En un embalatge únic que serveix simultàniament d’envàs de producte i embalum de transport, s’han de complir els dos marcs. Els pictogrames CLP que representin el mateix perill que una etiqueta de transport poden ometre’s en les condicions previstes pel CLP, però la resta d’elements CLP continuen sent exigibles.

Una caixa exterior sense marques perquè «les etiquetes ja són dins» és incorrecta quan les marques de transport són obligatòries. I col·locar només les etiquetes ADR sobre una ampolla destinada a l’usuari tampoc satisfà l’etiquetatge CLP.

ADR 2025 i transport per carretera a Espanya

L’ADR 2025 és aplicable des de l’1 de gener de 2025. A Espanya, el Reial decret 97/2014 fa aplicable l’ADR, en la seva versió esmenada, també als transports realitzats íntegrament dins del territori, amb les especialitats nacionals corresponents.

L’expedició per carretera pot exigir:

• embalatge autoritzat i compatible amb el producte;
• marques i etiquetes duradores, visibles i no cobertes;
• document de transport amb la seqüència reglamentària de dades;
• instruccions escrites a bord en els casos previstos;
• equipament del vehicle i del personal;
• formació general, específica i de seguretat del personal implicat;
• conductor amb certificat ADR quan correspongui;
• senyalització del vehicle amb panells taronja i, si escau, plaques-etiqueta;
• compliment de prohibicions de càrrega conjunta, segregació i estiba;
• designació de conseller de seguretat quan l’activitat i les exempcions ho determinin.

Les exempcions —quantitats limitades, quantitats exceptuades, càrregues per unitat de transport o supòsits particulars— no s’han d’interpretar com una absència total d’obligacions. Sovint es mantenen requisits d’embalatge, marcatge, formació, documentació o estiba.

En transport nacional també cal revisar restriccions de circulació, itineraris obligatoris, operacions de càrrega i descàrrega, comunicació d’accidents i requisits autonòmics o portuaris. Una etiqueta correcta no compensa un itinerari prohibit ni una documentació incompleta.

Transport ferroviari i per vies navegables interiors

El RID 2025 regula el transport internacional ferroviari de mercaderies perilloses en els estats vinculats al COTIF. La seva estructura està harmonitzada en gran part amb ADR, però incorpora requisits propis dels vagons, cisternes, operacions ferroviàries i documentació.

L’ADN 2025 s’aplica al transport internacional per vies navegables interiors entre les parts contractants. Afegeix condicions relatives a vaixells, cisternes, equipament, zones de càrrega i operació. En transports multimodals no és suficient preparar l’embalum segons el primer tram: cal validar cada modalitat prevista.

Codi IMDG 42-24 per al transport marítim

L’esmena 42-24 del Codi IMDG és obligatòria des de l’1 de gener de 2026. El transport marítim requereix revisar la llista de mercaderies perilloses, les instruccions d’embalatge, la segregació, l’estiba, els contaminants marins i les regles de les unitats de transport.

Entre els punts crítics hi ha:

• marques i etiquetes resistents a les condicions del transport marítim;
• marca de contaminant marí quan correspongui;
• plaques-etiqueta i número ONU a contenidors o cisternes segons el cas;
• declaració de mercaderies perilloses;
• certificat d’arrumazón del contenidor o vehicle quan sigui exigible;
• segregació entre mercaderies incompatibles;
• verificació del pes, tancament, estiba i immobilització de la càrrega.

Els requisits d’adhesió, tinta i material són especialment importants en entorns salins, humits o amb exposició exterior. No s’ha d’afirmar que una etiqueta és «marítima» només perquè és sintètica: cal homologar el conjunt suport, adhesiu, ribbon o tinta sobre el substrat real i sota les condicions previstes.

Transport aeri: ICAO 2025-2026 i IATA DGR 2026

Les Instruccions tècniques de l’ICAO 2025-2026 constitueixen el marc internacional per al transport segur de mercaderies perilloses per aire. La 67a edició de l’IATA Dangerous Goods Regulations, aplicable el 2026, incorpora els requisits operatius utilitzats per les companyies membres i pot afegir variacions d’estat i d’operador.

El mode aeri acostuma a ser el més restrictiu. Abans d’acceptar una expedició cal verificar:

• si la mercaderia està prohibida, admesa o subjecta a aprovació;
• la instrucció d’embalatge aplicable;
• límits de quantitat per embalum;
• diferències entre aeronau de passatgers i aeronau de càrrega;
• etiquetes de manipulació addicionals;
• Shipper’s Declaration quan sigui necessària;
• variacions del país d’origen, trànsit i destinació, i de cada operador;
• requisits específics de bateries, gel sec, mostres biològiques i altres articles.

Una expedició preparada correctament per ADR pot ser inadmissible per via aèria. Canviar de carretera a avió després d’haver imprès les etiquetes obliga a revisar de nou classificació, embalatge, quantitats, marques i documents.

Com poden ajudar les impressores Epson ColorWorks

Les Epson ColorWorks permeten imprimir etiquetes a color sota demanda a partir de bobines o suports en continu. En un entorn químic o logístic, el seu principal valor no és només la qualitat gràfica: permeten reunir en una mateixa impressió els pictogrames amb vora vermella, els textos CLP, les dades variables, el lot, el UFI, els codis de barres i la identificació corporativa.

Aquest enfocament evita haver de mantenir una gran quantitat d’etiquetes preimpreses per a cada combinació de producte, idioma, format i mercat. Quan una plantilla aprovada canvia, es pot actualitzar de manera controlada i imprimir únicament la versió vigent.

Impressió en color en un sol procés

En sistemes tèrmics monocroms, la vora vermella dels pictogrames CLP pot obligar a utilitzar etiquetes preimpreses o dues fases d’impressió. Una ColorWorks pot generar el color i les dades variables al mateix temps sobre un suport blanc adequat. Això pot aportar:

• menys referències d’etiquetes preimpreses en estoc;
• menys risc d’escollir un fons o pictograma preimprès incorrecte;
• resposta més ràpida davant canvis de fórmula, idioma o mercat;
• producció eficient de lots curts i moltes variants;
• incorporació de camps variables i codis de traçabilitat;
• impressió només de la quantitat necessària.

El color també pot ajudar a diferenciar famílies de producte o destacar instruccions internes. Aquesta informació visual complementària no ha d’alterar els colors reglamentaris, reduir el contrast ni competir amb els pictogrames i textos obligatoris.

Tintes pigmentades i resistència

La gamma ColorWorks utilitza tintes pigmentades concebudes per oferir resistència a l’aigua, les taques i la decoloració sobre suports compatibles. Epson disposa de combinacions concretes de tinta i material PE Matte assajades segons BS 5609 per a aplicacions d’etiquetatge químic GHS.

No obstant això, la certificació no s’ha d’atribuir automàticament a qualsevol impressora, tinta o etiqueta. S’aplica a una combinació determinada de model, tinta, suport i condicions d’impressió. A més, BS 5609 avalua aspectes de durabilitat en entorns marins, però no valida per si sola:

• la classificació CLP o de transport;
• els textos, idiomes i pictogrames seleccionats;
• la mida i la disposició reglamentàries;
• l’adhesió sobre qualsevol bidó, IBC o envàs;
• l’acceptació d’una expedició ADR, IMDG o IATA.

Abans d’implantar-la, cal demanar la documentació de la configuració certificada i validar el conjunt sobre l’envàs real.

Selecció del model segons amplada i volum

La família inclou equips compactes per a lots curts, models industrials de més amplada i solucions preparades per integrar-se en fluxos automatitzats. L’elecció ha de considerar:

• amplada i llargada màximes de l’etiqueta;
• nombre d’etiquetes per hora i pics de producció;
• resolució i mida dels textos reglamentaris;
• tipus de bobina, plegat en acordió o alimentació externa;
• tallador automàtic, desenganxador o integració amb aplicador;
• connexió amb ERP, MES, WMS o programari d’etiquetatge;
• temps de canvi de consumible i autonomia de tinta;
• necessitat d’impressió manual, per lots o print-and-apply.

Una impressora de sobretaula pot ser adequada per a un laboratori o una planta amb moltes referències i poc volum. Per a una línia contínua o etiquetes grans de bidó, cal valorar equips d’amplada i capacitat superiors, redundància i integració industrial.

Control de qualitat de la sortida

La impressió a color no elimina la necessitat de verificació. El procediment ha d’incloure una prova de broquets, control del color, inspecció dels pictogrames, mesura de les dimensions i lectura dels codis. Un broquet obstruït pot eliminar una línia del text, modificar una vora o degradar un codi de barres.

També s’ha d’evitar que la gestió automàtica del color, l’escalat del controlador o una conversió de fitxer modifiquin el vermell, la mida del pictograma o la composició. La plantilla s’ha d’imprimir al 100% i amb paràmetres bloquejats i validats.

Implantació amb S-IE

S-IE pot dimensionar la ColorWorks, seleccionar el suport inkjet, preparar proves d’adhesió i resistència, integrar les dades variables i definir el control de qualitat. Pots consultar les impressores Epson ColorWorks a S-IE Market i els materials inkjet per a etiquetes Epson.

La decisió s’ha de basar en una prova amb la plantilla, l’envàs, el producte i l’entorn finals. L’objectiu no és només obtenir una etiqueta visualment correcta, sinó un procés repetible, traçable i auditable.

Qualitat tècnica de l’etiqueta: material, adhesiu i impressió

La conformitat no acaba amb el disseny. L’etiqueta ha de continuar adherida i llegible durant la manipulació, l’emmagatzematge i el transport previsibles. L’homologació tècnica ha de considerar:

• superfície: cartró, acer pintat, plàstic, bidó, IBC o envàs flexible;
• rugositat, curvatura i energia superficial;
• temperatura d’aplicació i de servei;
• humitat, condensació, pluja, salinitat i radiació UV;
• contacte amb dissolvents, olis o producte vessat;
• fregament, abrasió i neteja;
• temps d’emmagatzematge i exposició exterior;
• resolució, contrast i resistència de la impressió;
• compatibilitat entre etiqueta, adhesiu, ribbon i impressora.

En transferència tèrmica, un ribbon de resina sobre una etiqueta sintètica pot oferir una gran resistència, però no és una recepta universal. El resultat depèn del recobriment del suport, de la formulació del ribbon, de la temperatura d’impressió i del substrat. S-IE pot fer proves de compatibilitat, adhesió i resistència abans d’estandarditzar el consumible. Pots consultar les etiquetes disponibles a S-IE Market i la gamma de ribbon S-IE.

Responsabilitats al llarg de la cadena

El fabricant o importador és responsable de classificar i etiquetar correctament el producte que posa al mercat. El distribuïdor no pot ignorar errors evidents ni alterar la informació sense controlar les conseqüències. En transport, les obligacions es reparteixen entre expedidor, embalador, carregador, omplidor, transportista, destinatari i descarregador.

Una operació robusta assigna per escrit qui:

• aprova la classificació CLP i de transport;
• manté la FDS, el UFI i la notificació PCN;
• controla plantilles i traduccions;
• valida els materials d’etiquetatge;
• imprimeix i verifica cada lot;
• comprova embalatge, sobreembalatge i unitat de transport;
• emet i revisa la documentació;
• gestiona canvis legislatius i incidències.

La subcontractació de la impressió o del transport no transfereix automàticament totes les responsabilitats legals. Els contractes, les dades mestres i les evidències de verificació han d’estar alineats.

Emmagatzematge, residus i senyalització interna

L’etiqueta CLP acompanya el producte, però el magatzem també pot quedar sotmès al Reglament d’emmagatzematge de productes químics, aprovat pel Reial decret 656/2017, a la normativa de protecció dels treballadors davant agents químics i, segons quantitats i categories, a obligacions d’accidents greus.

Els residus perillosos requereixen una caracterització i un etiquetatge propis conforme a la legislació de residus. Les propietats de perill HP d’un residu i la seva classificació per al transport són anàlisis relacionades, però diferents. Abans de retirar un residu, cal confirmar si també és mercaderia perillosa i preparar-lo segons el mode de transport.

La senyalització d’una zona, una canonada o un dipòsit fix tampoc s’ha de confondre amb l’etiqueta de l’envàs o amb les plaques del vehicle.

Procés tècnic per classificar un producte i aprovar-ne l’etiqueta

Una etiqueta conforme és el resultat final d’un procés de classificació documentat. No s’hauria de començar escollint pictogrames en un programa de disseny, sinó reunint la informació que permet justificar cada element.

1. Definir la identitat i l’abast regulador

Cal confirmar si es tracta d’una substància, una mescla, un article, un biocida, un producte fitosanitari, un detergent, un aerosol, un residu o una altra categoria amb disposicions sectorials. També s’han d’identificar la composició, les impureses rellevants, la forma física, la concentració, els usos previstos i els països de comercialització.

El nom comercial no és suficient per classificar. Dues variants amb una diferència aparentment petita de concentració poden tenir classificacions, UFI o condicions de transport diferents.

2. Recopilar i avaluar les dades de perill

La classificació CLP pot provenir d’una classificació harmonitzada obligatòria, de dades d’assaig, de mètodes de càlcul, de principis d’extrapolació o d’altres evidències admeses. L’empresa ha de documentar la font, la versió, els criteris utilitzats i el judici expert aplicat.

En paral·lel, la classificació de transport ha de valorar els criteris de la classe corresponent: punt d’inflamació, corrosivitat, toxicitat, reactivitat, pressió, estat físic, impacte ambiental o resultats dels assaigs prescrits. No sempre hi ha una correspondència directa entre una classe de perill CLP i una classe de transport.

3. Determinar la identitat reglamentària de transport

S’ha de decidir si existeix una entrada específica a la llista de mercaderies perilloses o si cal una entrada genèrica o N.E.P. —no especificada en una altra part—. Quan correspon una entrada N.E.P., es pot exigir un nom tècnic entre parèntesis. També s’han de justificar el grup d’embalatge, els riscos subsidiaris, les disposicions especials i la condició de perill ambiental.

4. Generar i revisar els continguts

Un especialista prepara l’etiqueta CLP, la secció 14 de la FDS, les marques de transport i les dades documentals. Una segona persona competent hauria de verificar, com a mínim, identitat, idioma, pictogrames, frases, número ONU, designació oficial, mides i correspondència entre envàs, embalum i modalitat.

5. Aprovar una mostra real

La conformitat no s’ha d’aprovar només en pantalla. Cal imprimir una mostra a escala 1:1, aplicar-la a l’envàs definitiu i comprovar mides, contrast, lectura, adhesió, curvatura, zones de soldadura, relleus i visibilitat després de l’embalatge o paletització.

Governança de dades, plantilles i versions

En una organització amb moltes referències, el principal risc no acostuma a ser la impressora, sinó una dada mestra incorrecta o una plantilla obsoleta. El sistema hauria de separar les dades reguladores aprovades del format gràfic i impedir que l’operari modifiqui lliurement textos o pictogrames.

Cada plantilla hauria de disposar de:

• codi únic i nom de producte;
• mercat, idioma i modalitat de transport;
• número i estat de la versió;
• responsable d’aprovació;
• data d’entrada en vigor i, si escau, data de retirada;
• mida d’envàs i impressora autoritzada;
• material, adhesiu i ribbon homologats;
• historial de canvis i evidència de la revisió.

Els camps variables —lot, data, quantitat, número ONU o dades del destinatari— han de provenir d’una font controlada. Si l’operari els introdueix manualment, calen regles de validació, llistes tancades o doble comprovació.

Un canvi de fórmula, proveïdor, classificació harmonitzada, FDS, mercat, mida d’envàs, mode de transport o operador logístic ha d’activar una avaluació d’impacte. El canvi no queda tancat fins que s’han retirat les plantilles antigues, actualitzat les existències preimpreses i comunicat la nova versió als centres productius i subcontractistes.

La impressió sota demanda redueix estoc obsolet, però necessita controls d’accés, còpies de seguretat, sincronització de dades i un procediment de contingència. Una caiguda del sistema no hauria de provocar l’ús d’una plantilla local sense control.

Validació d’envasos, embalatges i sobreembalatges

L’envàs que conté el producte i l’embalatge que el protegeix durant el transport formen un sistema. La compatibilitat química, la resistència mecànica, el tancament i l’etiquetatge s’han d’avaluar conjuntament.

Quan es requereix un embalatge homologat ONU, s’ha de comprovar que el codi marcat correspon al tipus d’embalatge, al grup de prestacions, a l’estat sòlid o líquid, a la densitat o massa bruta, a la pressió hidràulica quan procedeixi i a les instruccions del fabricant. Utilitzar un envàs homologat amb un tancament diferent, una junta incompatible o una massa superior pot invalidar la conformitat del conjunt.

El procediment d’embalatge hauria d’incloure:

1. inspecció de l’envàs buit i de la data o condició d’ús quan sigui aplicable;
2. verificació de compatibilitat entre producte, envàs, junta i absorbent;
3. límit d’ompliment i espai lliure per a líquids;
4. mètode i parell de tancament;
5. col·locació, orientació i protecció dels envasos interiors;
6. comprovació de massa i dimensions finals;
7. aplicació de marques i etiquetes en superfícies adequades;
8. inspecció final i registre de l’alliberament.

El film estirable transparent no garanteix per si sol que una marca sigui visible: reflexos, plecs i condensació poden impedir-ne la lectura. Les corretges no han de travessar pictogrames o números ONU. Si un palet, caixa mestra o gàbia constitueix un sobreembalatge i oculta les marques dels embalums, aquestes s’han de reproduir a l’exterior amb la indicació reglamentària corresponent.

Transport multimodal: planificar abans d’embalar

Una expedició internacional pot combinar camió, ferri, vaixell, tren i avió. La preparació s’ha de basar en la modalitat més restrictiva i en les condicions reals de tot l’itinerari, no només en el vehicle que recull la mercaderia.

Quan s’utilitzen disposicions de portabilitat entre modalitats, cal verificar-ne exactament l’abast. No s’ha de pressuposar que tota marca IMDG és acceptada automàticament en ADR, ni que un embalum acceptat per carretera pot embarcar-se en un avió.

El transitari o transportista necessita rebre la informació prou aviat per reservar el servei correcte. Declarar la perillositat després de la recollida pot provocar rebuig, reexpedició, costos portuaris, sancions o una situació insegura.

Control de recepció, expedició i auditoria

El magatzem ha de disposar de controls tant a l’entrada com a la sortida. En recepció convé comparar el producte, la FDS, l’etiqueta, l’estat de l’envàs i la documentació del proveïdor. Qualsevol fuita, corrosió, deformació, absència d’etiqueta o incoherència s’ha de segregar abans d’ubicar la mercaderia.

En expedició, un control independent pot revisar per mostreig o al 100%, segons el risc:

• referència i quantitat;
• número de lot i traçabilitat;
• estat i tancament de l’embalatge;
• correspondència de les etiquetes amb l’ordre;
• legibilitat i adhesió;
• marques del sobreembalatge;
• compatibilitat de càrrega;
• documentació i autoritzacions;
• vehicle, contenidor o operador assignat.

Les evidències poden incloure registre electrònic, signatura, fotografia controlada, lectura de codi i número de versió. La fotografia és útil, però ha de respectar la confidencialitat i no reemplaça la verificació física.

Els indicadors de gestió més útils són el percentatge de reimpressions, errors detectats abans de la càrrega, devolucions per etiquetatge, incidències d’adhesió, plantilles vençudes, temps de bloqueig i resultats d’auditoria. Analitzar tendències permet actuar abans que una desviació arribi al client o al transportista.

Gestió d’incidències i emergències

Si es detecta una etiqueta incorrecta abans de l’expedició, el producte s’ha de bloquejar, identificar i reetiquetar mitjançant un procediment aprovat. No és acceptable enganxar una nova etiqueta sobre una d’antiga si queden dades contradictòries visibles o si la nova no s’adhereix correctament.

Si l’error es descobreix després de l’enviament, l’empresa ha d’avaluar immediatament el risc, localitzar els lots, informar els actors afectats i determinar si cal aturar el transport, corregir documentació, recuperar el producte o notificar l’autoritat. La decisió ha de comptar amb el responsable regulador, HSE i el conseller de seguretat.

En cas de vessament o accident, la prioritat és aplicar el pla d’emergència i protegir les persones. No s’ha de manipular un embalum danyat només per recuperar-ne l’etiqueta. La informació del document de transport, la FDS i les instruccions d’emergència ha d’estar disponible per als intervinents segons el marc aplicable.

Després de l’incident cal fer una anàlisi de causa arrel: dada incorrecta, plantilla equivocada, fallada d’impressió, confusió de producte, material incompatible, revisió insuficient o canvi no comunicat. Les accions correctives han d’abordar el sistema, no només reimprimir l’etiqueta.

Errors freqüents que provoquen no-conformitats

1. Copiar sense revisió la secció 14 d’una FDS antiga.
2. Utilitzar pictogrames CLP com si fossin etiquetes ADR.
3. Ometre riscos subsidiaris, fletxes o marques ambientals.
4. Confondre el codi d’homologació de l’embalatge amb el número ONU del producte.
5. Tapar marques amb film estirable o corretges.
6. Crear un sobreembalatge sense reproduir les marques que ja no són visibles.
7. Imprimir textos o símbols per sota de la mida exigible.
8. Fer servir un adhesiu que falla amb fred, humitat o plàstics de baixa energia.
9. No controlar versions, idiomes i dates de les plantilles.
10. Assumir que una exempció elimina formació i documentació.
11. Preparar una expedició multimodal només segons ADR.
12. No comprovar variacions de l’operador aeri o exigències del port.

Checklist abans d’alliberar una expedició

Com pot ajudar S-IE

S-IE no substitueix el responsable de classificació ni el conseller de seguretat. La nostra funció és convertir els requisits aprovats per l’empresa en un sistema d’identificació fiable i controlat:

• selecció d’impressores, aplicadors i verificadors;
• disseny controlat de plantilles i camps variables;
• gestió de pictogrames i dades sense recreacions manuals;
• materials i adhesius adequats a l’envàs i a l’entorn;
• ribbons i paràmetres d’impressió resistents;
• lectura de codis i traçabilitat del lot;
• proves pilot i criteris d’acceptació;
• manteniment preventiu i continuïtat operativa.

Si necessites revisar el procés d’impressió i aplicació, pots contactar amb l’equip de S-IE. La millor implantació és aquella en què regulació, dades mestres, material, impressió, verificació i logística funcionen com un únic procés auditable.

Marc normatiu de referència a setembre de 2026

Per a cada cas s’ha de consultar el text oficial consolidat i les disposicions especials aplicables. Les referències principals d’aquesta guia són:

• Reglament (CE) 1272/2008, CLP, i les seves adaptacions al progrés tècnic;
• Reglament (CE) 1907/2006, REACH, i Reglament (UE) 2020/878 sobre FDS;
• Reglament (UE) 2024/2865 i Reglament (UE) 2025/2439;
• ADR 2025 i Reial decret 97/2014 per a Espanya;
• RID 2025 i ADN 2025;
• Codi IMDG, esmena 42-24, obligatòria des de l’1 de gener de 2026;
• Instruccions tècniques ICAO 2025-2026;
• IATA Dangerous Goods Regulations, 67a edició, 2026;
• Reglament d’emmagatzematge de productes químics, Reial decret 656/2017;
• legislació europea i espanyola sobre residus perillosos.

Les edicions de transport es renoven periòdicament i la classificació harmonitzada CLP s’actualitza mitjançant adaptacions al progrés tècnic. Per això, les plantilles no s’han de considerar documents permanents: necessiten propietari, versió, data d’entrada en vigor i revisió planificada.